dimarts, 23 d’agost de 2011

Nou enregistrament de la Contemporània
Sardaxou 6

Ja disposem del nou disc de la Contemporània: Sardaxou 6, on hi descobrireu la nova creació per aquest 2011: LÍRICS.

En aquest nou espectacle hi podreu trobar, en format de sardanes, una gran varietat de les millors òperes, sarsueles i napolitanes. 13 autors han seleccionat les tonades més carismàtiques del Bel Canto. Sorprenents versions de peces clàssiques d’òpera com Carmen i Les noces de Fígaro, cèlebres sarsueles com La verbena de la Paloma i La Gran Via, i famoses napolitanes com Mamma i O sole mio. Una de les innovacions més rellevants és la recuperació de dues peces originals de mitjans del segle XIX de Pep Ventura. El “Sardaxou” ja era una realitat en aquell temps. Quina gran descoberta!

Aquest any hem gaudit de la col·laboració remarcable de dues personalitats destacades en les seves facetes professionals: l'Anna Costal i en Quim Masferrer.

L'Anna Costal llicenciada en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona (2004), obté el Diploma d’Estudis Avançats l’any 2008 amb el treball d’investigació Pep Ventura: moda, sàtira i revolució. Anàlisi musical, política i social de les sardanes sobre temes d'òpera i sarsuela (1864-1875) a la mateixa universitat. Ha publicat diversos articles sobre en Pep Ventura i la sardana llarga, i ha participat en col·loquis musicològics i cicles de conferències.

Ha confeccionat la introducció al llibret del disc Sardaxou 6, a més ha aportat els seus coneixements  de la interpretació i història de l'època d'en Pep Ventura. La seva experiència ens ha enriquit per donar un toc del segle XIX a les dues sardanes d'en Pep Ventura. Cal fer esment que s'ha respectat escrupolosament la partitura original.


En Quim Masferrer està dins la categoria de joves autors contemporanis. De ben jove va començar a esciure els seus propis guions teatrals i va fundar la seva primera companyia. Va ser l'any 1998 quan va fundar Teatre de Guerrilla, de la qual n'és el director, l'autor dels espectacles i actor. Entre d'altres, ha rebut prestigiosos premis i reconeixements, dels quals en destaca el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (any 2000)  per la seva trajectòria com a autor teatral.

Ha elaborat la introducció auditiva del disc Sardaxou 6 . La seva esponteneïtat i vessant còmica ens va captivar deixant-nos amb un pam de nas.

Us oferim la introducció escrita d'Anna Costal:

La soprano no ha acabat l’última nota de la cabaletta que el públic, impacient, ja aplaudeix. Brava! Brava! Els músics riuen per sota el nas, ja saben què els toca, repetir el fragment perquè la diva s’hi llueixi encara més. Després de tres hores d’àries, duos i cors s’abaixa el teló i pleguen els instruments. Alguns d’ells s’acomiaden fins l’endemà al matí, que hi ha sardanes a la rambla i a la tarda ball de societat al casino. Pep Ventura, que toca a l’orquestra del teatre, se’n torna cap a casa amb una melodia al cap... la-la-laaaa-la, la-la-laaaa-la...

A les darreries del vuit-cents la música lírica era la música pop del moment, el repertori que qualsevol obrer, menestral o burgès hauria portat a l’Ipod i hauria escoltat a l’Spotify. Tothom sabia taral•lejar l’havanera de Carmen, la melodia del Va pensiero de Verdi, i allò del ¿Dón-de vas con man-tón de Ma-ni-la?

I els músics ho aprofitaven! Pep Ventura el primer: per Pasqua començava a rumiar els temes que serien el hit de l’estiu i triomfarien a les festes majors. Una estratègia comercial infal•lible: a qui no li agrada reconèixer melodies i cantar-les tot ballant?

La Cobla Contemporània fa anys que segueix aquest model, i amb èxit! A Lírics, la sisena entrega de la saga “Sardaxous”, la cobla us convida a viatjar per aquelles melodies escèniques ‘de tota la vida’, caminant per La Gran Via, veient passar Guillem Tell a cavall, trepitjant l’Egipte dels faraons i gaudint del cant exòtic de les zíngares. I tot plegat amanit pels mateixos músics de la Contemporània i els seus col•laboradors, un valor afegit de molt de mèrit.

Ah, per cert, us imagineu que totes les cobles fessin com diu Quim Masferrer? Buf... quin avorriment tanta fulla seca! xxxttt... que comença, que comença! Tothom al seu lloc, i apagueu el mòbil!




Anna Costal i Fornells
Llicenciada en musicologia
Professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya
Comissària de l’exposició “Pep Ventura abans del mite”, museu Empordà 2009
Sant Cugat del Vallès, juny de 2011


Ja us podeu descarregar gratuïtament dues peces del nou disc i la introducció d'en Quim Masferrer a www.contemporania.net

Per més informació: