dijous, 3 de febrer de 2011

Lírics
el nou Sardaxou 
de la Contemporània

Com cada any per aquestes dates la Contemporània ja està elaborant el nou espectacle Sardaxou. Aquest any la notícia ha saltat molt ràpidament a la xarxa. És més, el noticiari mensual de la Federació Sardanista (www.fed.sardanista.cat) se'n fa ressò amb molta extensió.

Us en facilitem la notícia:

 La cobla Contemporània adaptarà melodies d’òpera a les sardanes:

      L’Infosardana ha pogut saber que la cobla Contemporània està preparant una nova edició de la sèrie ‘Sardaxou’. La temàtica unitària d’aquest nou disc seran fragments d’òperes, sarsueles i napolitanes, entre d’altres formats propis de la música simfònica.

      Els compositors de la Contemporània ja han escrit les primeres sardanes, però encara en falten unes quantes per arribar a completar un àlbum. De manera que la novetat està en procés. Es preveu que la gravació sigui el 30 d'abril i que estigui al mercat pels volts de maig-juny. Aquest disc serà la 6a edició de la sèrie ‘Sardaxou’ des que es va iniciar l’any 2006. El ‘Sardaxou’ és el projecte musical endegat per la Contemporània per fer arribar la sardana al màxim de públics possibles tot arranjant gran varietat de formats musicals. Així, en els discs precedents, s’hi ha pogut escoltar en versió sardanes cançons de l’estiu dels anys 60, 70, 80 i 90; melodies de dibuixos animat i bandes sonores de pel·lícules.

      El mestre Josep Solà, ja va crear adaptacions de música clàssica per fer-ne sardanes, amb un disc editat per la casa PDI l’any 1990. En aquell cas, però les obres que evocaven eren peces orquestrals, com el ballet d’‘El llac dels cignes’ de Txaikovski; el primer moviment de la ‘5a simfonia’ de Beethoven o fragments d’obertures d’operetes d’Offenbach. Ara, en canvi, la Contemporània proposa melodies lligades a la lírica de la música clàssica, el que implica una diferència de gènere.

      De fet, el mestre Pep Ventura ja va estrenar sardanes sobre conegudes melodies operístiques, com ‘Faust’ (1864/1875) de Gounoud; ‘La Traviata’ (1864) i ‘Un ballo in maschera’ (1864/1866) de Verdi; ‘Il barbiere di Seviglia’ (1865) de Rossini o ‘La Sonnambula’ (1866) de Bellini. En paraules d'Agustí Serratacó, de la cobla Contemporània, "en Pep Ventura ja era un revolucionari i ell, com d'altres autors, adaptaven músiques de peces que escoltaven, com ara melodies d'òperes conegudes".

      La majoria de les adaptacions de Pep Ventura són d’obres de l’òpera italiana, la corrent operística predominant a la seva època. La Contemporània també té previst adaptar peces del 'bel canto' com ara 'Aida' de Verdi, 'Turandot' de Puccini o 'El barber de Sevilla' de Rossini. Però també incorporaran òperes del repertori alemany, com 'Tannhäuser' de Wagner, i francès, com 'Carmen' de Bizet. D'altres arranjaments previstos són els de 'Guillem Tell', de Rossini; 'Les noces de Fígaro', 'Don Giovanni' i 'La flauta màgica', de Mozart; 'L'elixir d'amor', de Donizetti o 'La Traviata', de Verdi, entre d'altres peces encara per acabar de definir. En aquest sentit, és interessant l'ampliació de repertori que fa la Contemporània i cal plantejar-se si incorporarà d'altres obres alemanyes, franceses i russes.

      D’altra banda, la sarsuela també va tenir una bona acollida a Catalunya a la segona meitat del S. XIX. A diferència de l’òpera la sarsuela té fragments en què els intèrprets dialoguen entre ells sense música i sense cantar, de manera que s’hi alterna cant amb diàleg teatral. L’anomenat ‘género chico’ també presenta títols i fragments coneguts popularment com ‘Dona Francisquita’ i el seu “Por el humo se sabe dónde está el fuego”, d’Amadeu Vives; ‘La Revoltosa’ de Ruperto Chapí o ‘Agua, azucarillos y aguardiente’, de Federico Chueca.

      Les napolitanes són cançons per a veu masculina amb acompanyament orquestral típiques de Nàpols i el seu dialecte que pel seu expressionisme tenen títols reconeguts arreu del món, com ara ‘Core’ngrato’, ‘Funiculi, Funiculà’ o ‘O sole mio’. Grans intèrprets històrics com Mario Lanza, Franco Corelli o els tres tenors (Josep Carreras, Plácido Domingo i Luciano Pavarotti) han incorporat aquests i d’altres composicions al seu repertori.

      Sigui com sigui, la Contemporània està preparant un nou ‘Sardaxou’ amb algunes d’aquestes peces immortals que permetrà, una vegada més, acostar la sardana a diversos tipus de públics que, potser, fins ara, no havien escoltat la melodia de la sardana.