SardaPop 2009
En les darreres sentmanes hem detectat certes filtracions que han destapat una auditoria interna de la cobla Contemporània. Ahir mateix es va anunciar un concert a Sabadell que va ésser suspès misteriosament. Es pot ben dir que: " que s'han quedat amb la cobla".
Avui ha sortit a la llum una notícia totalment secreta del nou projecte de la Contemporània. Us adjuntem la nota apareguda a la pàgina de la Federació Sardanista de Catalunya.
Properament farem pública la resolució presa per aquestes situacions no desitjades per la cobla Contemporània. Preguem disculpeu la situació creada.
Aqui teniu la filtració:
Hola amics,
Crec que encara no ha sortit cap informació al respecte en els mitjans diguem "oficials", no trigarà gens, però el cas és que acabo de rebre un exemplar del darrer CD de la cobla Contemporània, una de les propostes més atrevides en el camp de l'enregistrament discogràfic de música per a cobla, que rep el títol de "SardaPop 2009". Mentre no es publica una nota de premsa com cal, us en faig cinc cèntims a la meva manera i per suposat amb el permís dels companys de la Contemporània; es tracta d'una més que revolucionària proposta en la qual cantants de la música pop espanyola i catalana actual, que tenen o han tingut alguna relació amb el nostre país, canvien radicalment de gènere per tal de posar la seva veu al costat de la cobla i oferir versions amb un estil molt peculiar, de tot punt inaudit, de sardanes una mica de tots els temps.
Entrant en el contingut del disc, aquest s'obre amb la popularíssima "Llevantina" de Vicenç Bou, cantada per la tan genuïnament nostra Marina Rossell, que la va enregistrar anteriorment però no pas amb acompanyament de cobla. Li segueix un altre clàssic de clàssics, "Marinada" d'Antoni Pérez Moya, amb la nostra veu masculina més internacional i estimada, Joan-Manuel Serrat; un gironí d'honor, Gerard Quintana, excomponent del grup Sopa de Cabra i que des del 2003 actua en solitari, posa veu a la següent composició que torna a ser un clàssic tot i que de més recent aparició, "Girona m'enamora" de Ricard Viladesau.
La veu del sabadellenc Josep Capdevila i Querol, en Sergio Dalma, autor de moltíssimes balades amb les quals tota una generació ha conegut els secrets de la passió, fa seva una sardana d'en Jaume Tàpias rescatada de l'oblit, "A una nina d'ulls blaus". Una altra veu plena de sentiment, la de l'exvocalista del grup "La Oreja de Van Gogh", Amaya Montero, que des del 2007 canta en solitari i que va néixer a Irún (Guipúscoa) però que hem sentit algun cop cantar en català, ha transformat en sardana, amb l'ajut del músic Jeroni Velasco, la cançó "La playa" que amb el seu grup va popularitzar a finals dels anys 90, que és aquella que fa "Te voy a escribir la canción más bonita del mundo, voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo; Y un día verás que este loco de poco se olvida, por mucho que pasen los años de largo en su vida."; per l'ocasió la lletra ha estat traduïda no pas al català sinó a l'euskera. La primera meitat del disc es completa amb la intervenció de la Soledad Giménez, valenciana d'adopció perquè en realitat va néixer a París, i que és exmembre del grup Presuntos Implicados; amb la seva acariciadora veu ens regala una versió molt especial de la sardana "Lluna d'amor" d'Anna Fort, instrumentada en el seu dia pel mestre Joaquim Serra.
Continua el CD amb la intervenció d'en Manolo García, nascut a Barcelona, excomponent del grup "El Último de la Fila", músic i compositor que ha sabut fusionar el pop amb ritmes aflamencats o fins i tot àrabs; la sardana que interpreta l'ha escrit ell mateix, amb la col·laboració d'en Daniel Gasulla director de la Contemporània, i es diu "Des del fons de l'ànima". José-María Sanz Beltrán, l'incombustible Loquillo, roquer d'ahir, d'avui i de sempre nascut al barri del Clot de Barcelona, ens regala una altra peça pròpia adaptada per en Gerard Pastor, que no li manca gens de rock, "El barri dels Encants"; i una altra poderosa veu, aquesta oriünda de Figueres tot i que va ser a Mèxic on va trobar una popularitat que ja mai l'abandonaria, ens ofereix la sardana "Figueres mare de la sardana" del mestre Artur Rimbau, amb la lletra composta per ella mateixa, la Mónica Naranjo també coneguda com "La Pantera de Figueres". Des del barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, on encara crec que resideixen, arriben David i José-Manuel Muñoz Calvo, els Estopa, venerats tant pels amants del rock com pels de la rumba, que han escrit una sardana per a l'ocasió, amb l'ajut del compositor Agustí Serratacó, la qual s'anomena "La Satélite, ciudad sin ley", que canten en català i castellà alternativament. Trobem en penúltim lloc una sardana que va escriure el malaguanyat Antonio Flores, fill de Lola Flores (La Faraona), de la qual fins ara no se n'havien tingut notícies; es diu "Gràcia en el cor", originalment està escrita per a guitarra i veu, en Martí Fontclara (ja excomponent de la Contemporània però que encara hi col·labora) n'ha fet la instrumentació per a cobla, i les veus que en aquest enregistrament la protagonitzen són les de les dues germanes de l'autor, Lolita y Rosario Flores. L'enregistrament acaba amb una fusió de veus del passat i del present; d'una gravació de finals dels anys 50, realitzada pel segell EMI, s'ha rescatat la veu de Gloria Laso, nascuda a Vilafranca del Penedès el 1922, coneguda com "la veu romàntica del bolero entre molts altres qualificatius", i que va passar bona part de la seva vida a cavall entre Mèxic i França; la peça que llavors va popularitzar fou "La sardana de la rosa" d'en Jaume Torrents, que ara gràcies a la tècnica interpreta amb la cobla Contemporània i, heus aquí la sorpresa, amb la intervenció d'una altra cantant mexicana, la precoç artista Paulina Rubio de qui la popularitat sembla que no troba fronteres, que es diu que va tenir una estreta amistat amb la finada Laso.
Donada la talla dels artistes que han intervingut en la gravació d'aquest disc, no cal dir que les seves vendes excediran de bon tros el camp del sardanisme, de fet la tirada inicial del mateix ha estat ja de 5.000.000 d'exemplars, és a dir, deu mil vegades superior a les habituals en aquest àmbit. De ben segur, el llançament de la producció que ara us presento serà tota una bomba, és el primer cop que un disc editat a Catalunya per músics d'aquí té una projecció internacional semblant, i naturalment no hi han antecedents en el camp de la sardana del fet que un disc compti amb artistes d'aquesta dimensió. De moment, com a sardanista i fidel col·leccionista, només puc un cop més felicitar als amics de la Contemporània pel seu esperit inquiet i renovador que, li pesi a qui li pesi, està definitivament trencant les fronteres d'aquest reduït cercle que sovint nosaltres mateixos no permetem que es faci més gran; de la resta la crítica, que en aquest cas segur que treurà el nas per molts indrets, se n'encarregarà...
Una forta abraçada i bones festes a tothom,
Víctor Martínez
Us facilitem l'enllanç de la notícia publica a la web de la Federació Sardanista:
http://sardanisme.amunt.cat/forum/forum_posts.asp?TID=705